La Vegueria Penedès

En el moment d’escriure l’article, manquen 24 hores pel ple convocat al Parlament de Catalunya, per tal d’aprovar la nova llei de Vegueries i la també llei de l’Àrea metropolitana de Barcelona.
En aquest cas, a nosaltres ens interessa , la llei que fa referència a les Vegueries, de la llei referent a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja n’en parlarem en un altre article.
Doncs sí, el que semblava impossible, s’ha convertit en una cosa més que probable, tot depèn del compromís dels politics del nostre territori amb nosaltres, els seus habitants, i amb el territori mateix, amb la seva historia i la seva geografia.
Alguns hi estan a favor, preferentment CiU i el PP, els que no governen a la Generalitat, en canvi, tots els partits que governen a la Generalitat, es mouen entre un no rotund, com el PSC, un no pragmàtic, els de ICV, i un no però si, o un si però no, dels membres d’ERC, esperant que resolguin els seus problemes, interessos existencials, abans del ple de dimarts 27.
Cal recordar, en referència a AFP, l’Àmbit Funcional de Planificació, el germà petit de la Vegueria, el Penedès en tindrà un, finalment els partits es varen posar d’acord, i això és un acte de responsabilitat política i cal reconèixer, i felicitar a tots els membres, de tots els partits, que varen votar l’aplicació d’aquest àmbit.
Però el fet característic d’aquest Àmbit i d’aquesta futura vegueria és la seva legitimació. Formalment, la legitimació de l’Àmbit i de la futura Vegueria, l’hauria de donar la llei que s’aprovarà el proper dia 27, és a dir el Govern de la Generalitat, i més concretament la Conselleria de Governació, que proposa una visió territorial de Catalunya dividida en diferents Vegueries, i que en un principi no tenia prevista, i formalment no la té encara, la formació i institucionalització de la Vegueria Penedès.
Però en aquest cas cal afegir un aspecte, que potser les altres vegueries no posseeixen, la legitimació popular. Les 7 vegueries amb que el govern de la Generalitat vol dividir el territori de Catalunya, s’han decidit a la seu del DPTOP, i més concretament, el personatge on recau tota la responsabilitat ideològica del projecte de Vegueries, el geògraf metropolità, Oriol Nel.lo. Les reticències ideològiques i electoralistes, que no consentien desplegar aquesta vuitena Vegueria, el Penedès, han estat superades, gràcies a les voluntats i a la perseverança de gent de la terra, del territori penedesenc, que durant aquest cinc anys de treball i lluites institucionals, han pogut i han aconseguint una fita històrica, no només pel Penedès sinó que també per tota Catalunya.
Aquest grupuscle de penedesencs, no ha deixat mai de creure en la seva lluita i en el bé del Penedès i de la seva gent, autòctona i nouvinguts, perquè l’important es que tots se sentin agust en una terra que sempre ha acollit a tothom sense discriminacions.
És per això, que parlem de legitimitat popular, perquè han estat ells, els que han conduit una campanya de sensibilització, han estat ells, sense filiacions politiques, demostrant un sentit de transversalitat, que mai havia existit, que han continuat a creure en el projecte, tot i els entrebancs, que han existit, però que no han impedit perdre la moral i la cohesió d’aquesta gent compromesa amb tots nosaltres i el nostre territori.
No he volgut posar cap nom i cognom, perquè l’altruisme i l’anonimat personal, ha imperat al llarg d’aquests cinc anys, sense voler prendre protagonisme, cap tipus d’egocentrisme, i sempre el Penedès per davant de tot i tots.
Si el proper 27, s’aprova la constitució de la vuitena vegueria , la del Penedès, haurem de recordar-nos, per sempre, d’aquesta gent, perquè els politics, excepte alguns casos específics, i que cal felicitar, han anat sempre per darrera, en els últims temps, i veiem com la veu reivindicativa provenia de la base, del territori, han començat a sentir aquesta veu, i ara molts, volen posar(se) nom i cognoms, el que vulgarment es coneix com sortir a la foto...
Que surtin a la foto, però la feina dura, l’ha fet gent simple, cordial i del territori, que segurament no sortiran a la foto, perquè l’autor, l’element més important i decisiu de la foto, no hi surt mai...
gràcies a aquesta gent, a aquest fonamentalistes del Penedès.