Tarragona, Reus i el Penedès

Fa aproximadament un mes, es va poder llegir, escoltar i veure en diferents diaris i programes de radio i televisió, la polèmica que havia sorgit entre les ciutats de Reus i de Tarragona sobre la capitalitat de la futura Vegueria del Camp de Tarragona.
Els de Tarragona, demanaven l’exclusivitat de la capitalitat de la Vegueria i en demanen també la modificació toponímica, denominant la futura Vegueria com Vegueria de Tarragona, sense l’adjectiu geogràfic de Camp de Tarragona, perquè Tarragona és una ciutat i no un camp. Els de Reus, defensaven, com a mínim, la co-capitalitat de la Vegueria, i tampoc volien renunciar a l’adjectiu Camp de Tarragona, doncs com tots sabem, Reus és la capital d’una comarca que és diu Baix Camp, aquest Camp fa referència al Camp de Tarragona.
Pels més erudits en les temàtiques de l’ordenació del territori, aquesta polèmica no és cap novetat. Ja durant la Ponència que la Generalitat de Catalunya, durant els anys 1931-1933, va constituir per tal de dividir el territori de Catalunya en comarques i Vegueries, es varen produir aquestes “friccions” territorials entre les ciutats de Reus i Tarragona. En aquella ocasió es va arribar a una solució per totes dues ciutats. Cadascuna d’elles esdevenia capital de les noves comarques que delimitava la Ponència; una del Tarragonès i l’altra del Baix Camp, i també els hi varen atorgar la capitalitat de dues de les noves Vegueries, en aquell cas les varen denominar Regions perquè el mot Vegueria tenia un origen monàrquic i durant el període republicà no era políticament correcte. I enlloc de posar noms a les Regions els hi varen posar números, per tal d’evitar polèmiques toponímiques, com les que sorgeixen en l’actualitat. A Tarragona li varen donar la capitalitat de la Regió (III) formada per les comarques de (Tarragonès, Alt Camp, Baix i Alt Penedès i el Garraf), i a Reus de la Regió (IV) formada per les comarques de (Conca de Barberà, Ribera d’Ebre, Priorat i Baix Camp).
Vostès es preguntaran, com és que llavors ho varen solucionar, i ara no? I també és preguntaran, que té a veure el Penedès? Responent a la primera qüestió, hauríem de començar per fer una reflexió geogràfica política. El tema de l’ordenació del territori, que determina el nombre i l’extensió de les àrees territorials, de les regions d’abans i les vegueries actuals, venen determinades per actors polítics, on la objectivitat científica és més que mai, discutible, i ara veurem perquè.
Durant la Ponència del 1931-1933, formada per vuit eminents personalitats geogràfiques del país, es va determinar la divisió del territori de Catalunya en regions. Varen atorgar a Tarragona i a Reus respectives capitalitats de regions , i la confrontació i les “friccions” territorials no es varen produir. Es dona la casualitat que entre aquestes vuit personalitats es trobaven dues que eren de Tarragona i Reus respectivament, i gràcies a la seva presència les dues ciutats varen quedar satisfetes de la nova ordenació territorial, perquè varen poder imposar les seves interpretacions del territori. Reus era representada per un jove Josep Iglesies, que es convertiria amb un eminent demògraf i historiador, en canvi, Tarragona era representada per un historiador anomenat Antoni Rovira i Virgili, que ha acabat donant nom a la Universitat de Tarragona. Aquest exemple no deixa de mostrar les subjectivitats de les divisions administratives i la dels actors polítics que les produeixen.
Actualment, és el conseller de Governació, que a partir de l’informe que es va redactar l’any 2000, més conegut com “Informe Roca”, perquè el seu coordinador era en Miquel Roca, ha desenvolupat les tesis i les idees màximes que hi eren presents, i que proposaven la divisió de Catalunya en set Vegueries, una de les quals era la del Camp de Tarragona, formada per les comarques del Tarragonès, Alt i Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Baix Penedès. Aquest cop les ciutats de Reus i Tarragona es troben a la mateixa Vegueria, d’aquí la “fricció” i problemàtica territorial entre aquestes dues ciutats.
I el Penedès que té a veure amb aquesta polèmica entre Reus i Tarragona? Durant la Ponència de 1931-33, el Penedès, com a concepte i area geogràfica, s’estenia, pel sud, fins al riu Gaià, per què es va modificar aquest límit? Doncs simplement, perquè el Tarragonès com a comarca històrica i geogràfica no havia existit mai, i els seus municipis formaven part de l’àrea geogràfica que és denominava Camp de Tarragona, que comprenia les comarques del Baix i Alt Camp i els pobles del Tarragonès actual a partir del riu Gaià, que feia de frontera entre el Penedès i el Camp de Tarragona. Però com que Reus i Tarragona no volien formar part de la mateixa comarca, els senyors Iglesies i Rovira i Virgili, es varen inventar una comarca, el Tarragonès, amb capital Tarragona separant-la així de Reus i el Baix Camp, i per tal d’atorgar-li una extensió mínima, varen incorporar-hi els pobles de la riba dreta del Gaia, i varen “transportar” la frontera entre el Penedès i el Camp de Tarragona, on actualment es separen les comarques del Baix Penedès i el Tarragones, exactament, entre Roda de Barà i El Vendrell.
L’únic que va protestar enèrgicament contra la manipulació partidista de la divisió territorial de Catalunya, va ser en Pau Vila, pare de la geografia moderna catalana, que va intentar proposar una Vegueria Penedès, però els senyors Iglesies i Rovira i Virgili no li ho van consentir, els seus interessos personals eren més importants que l’equilibri territorial de tot el Principat, l’objectiu que perseguia en Vila, creant una regió entre Barcelona i Tarragona.
Com ens demostra la història, va ser i és un cop més el Penedès com a territori, el que va acabar patint les conseqüències de les voracitats de realitats metropolitanes com ho eren Reus i Tarragona, en aquell moment i com ho és actualment Barcelona. La nova llei de Vegueries que vol aprovar el govern de la Generalitat no fa que confirmar els pitjors auguris per un territori històric i mític de Catalunya, el Penedès un altre cop mutilat, un altre cop oblidat. Ha arribat el moment que el territori i la gent del Penedès diguem PROU.