Els monòlegs de Cunit

El passat dia 2 de juliol la ciutadania de Cunit estava convocada a un acte político-social, amb l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde de Cunit, per parlar sobre l’evolució i la transformació del poble durant els últims 10 anys.

L’acte va consistir en dos monòlegs. El primer, realitzat pel senyor Primer Tinent d’Alcalde i el segon per part de la senyora Alcaldessa. La ciutadania no hi va poder participar ja que no s’havien previst torns de paraula. Algun assistent que va intentar respondre a algunes de les afirmacions dels oradors, però, va ser “gentilment” convidat a no trencar l’harmonia i el guió del discurs del senyor Primer Tinent d’Alcalde.

Del discurs del representant del PP al govern de l’Ajuntament de Cunit, caldria analitzar dos arguments destacats: el problema de l’aigua i el tema dels equipaments públics, com ara les escoles i el nou CAP.

Sobre la temàtica dels recursos hídrics de Cunit, es va dir que l’aigua va quedar garantida gràcies a la magnifica gestió del govern municipal en la construcció de nous dipòsits. Aquesta política no ha solucionat cap problema hídric, perquè a la població de Cunit, amb el minitransvasament de l’Ebre de finals del anys 80, ja se li va assegurar el consum normalitzat d’aigua, una obra pública garantida per l’Estat i la Generalitat. També es va parlar de la “coneguda” dessalinitzadora, que en un futur s’ubicarà al terme municipal de Cunit, però que la seva producció d’aigua potable serà destinada a l’àrea metropolitana de Barcelona, tan propera a la sensibilitat socialista. Una persona del públic va contradir al senyor Primer Tinent d’Alcalde, dient que ell no podia dutxar-se com Déu mana, perquè l’aigua no li sortia amb prou pressió. El senyor Primer Tinent d’Alcalde va contestar que allò no era veritat. Tanmateix, després, l’alcaldessa va donar la raó a l’espontani, deixant de banda el discurs del primer tinent d’alcalde. És possible que en 10 anys a l’Ajuntament no s’hagi fet res per a garantir a la població de Cunit una dutxa mínimament correcta? A Cunit, és ben possible.

Pel que fa a la temàtica dels equipaments públics, de les escoles i el CAP, obres que el primer tinent d’alcalde va fer seves, s’ha de recordar a la ciutadania de Cunit que estan finançades per la Generalitat i que l’Ajuntament hi té un paper secundari quant a l’aportació de pressupost. No és políticament correcte atorgar-se, doncs, unes obres quan la despesa i el mèrit són dels altres. Deixa molt que desitjar el senyor Primer Tinent d’Alcalde amb aquesta conducta prepotent de saberut i pioner.

La Senyora Alcaldessa va commoure la platea reunida a la sala del Casal de Cunit, per la seva sensibilitat política, a flor de pell, envers el poble i la ciutadania de Cunit. Ens va confirmar la seva condició de “pluriempleada”, molt meritosa pels temps que corren, ja que no tan sols és la nostra alcaldessa sinó que també és senadora a Madrid en representació de part dels ciutadans de la província de Tarragona. Ens va dir que des de Madrid treballa, i molt, per la millora de la qualitat de vida de la gent de Cunit; ens va parlar d’un nou passeig marítim, de nous passos per sota de la via del tren... Cal recordar que aquests passos són tots peatonals i que no poden transitar automòbils, obviament! Llur funcionalitat és, doncs, igual al seu mèrit limitat; a més, el pressupost per a la seva realització és sostingut principalment per ADIF. Resumint, que sense la seva presència telemàtica al Senat de Madrid, a Cunit no s’hi faria res de res. M’agradaria recordar que la condició de senador no és imprescindible perquè un alcalde o alcaldessa faci coses i projectes pel seu poble, només faltaria! A Cunit, abans de tenir senadora, se n’hi havien fet moltes de coses.

Parlar de medi ambient i situar Cunit com un poble capdavanter va ser un dels arguments que va defensar la nostra alcaldessa. S’hauria de deixar clar que la noció de medi ambient és molt àmplia i no es redueix a reciclar i disposar d’una deixalleria. Hi ha molts factors que en determinen la definició, per exemple, el consum de sòl: el POUM 2006 que s’ha realitzat al terme municipal de Cunit és un atac al medi ambient; ho és també la construcció de l’edifici del Parc central: l’“Skyline” de Cunit és un atac irreversible no tan sols al medi ambient de Cunit sinó també al paisatge visual i cultural de Cunit!

Les polítiques socials van ser uns dels temes més sensibles a la nostra alcaldessa. “Ajudarem els més necessitats” , va dir, però hauria d’haver dit « ajudareu », perquè els diners municipals són nostres, no seus. Com els ajudarem ? No ho va dir. Qui ha de ser considerat persona necessitada ? Tampoc no ho va dir, però ho hauria d’haver aclarit, perquè en política les definicions són molt importants. La millor política social que podria fer l’Ajuntament és, de primer, abaixar-se els sous ells mateixos, reduir moltes disponibilitats exclusives de molts regidors, el resultat de les quals és més que discutible. A més, a la vista dels sous MENSUALS, en euros, que nosaltres paguem i ells cobren, també podríem prescindir de tants càrrecs tècnico-polítics, que es divideixen en dues categories: els càrrecs amics 3000, i els càrrecs super amics 6000.

M’hauria agradat sentir parlar els protagonistes dels dos monòlegs sobre el deute i el dèficit de l’Ajuntament, que condicionarà les futures generacions de cunitencs i cunitenques. Tampoc es va parlar del ja famós “cadastrazo”, planificat abans de les últimes eleccions municipals(2007) i publicat posteriorment. Però ara ens diuen que no ens apujaran els impostos; qui s’ho vol creure ? Jo, no! Tampoc no van parlar del preu de l’aigua. Amb el que paguem hauríem de tenir dret a una dutxa com cal. I de respostes locals a la crisi que estem patint no se’n va sentir ni una. En aquest sentit, recordem que els Plans E són de l’Estat i no pas dels ajuntaments.

Parlar de l’evolució de Cunit en els darrers anys, donat el creixement global i conjuntural que s’ha produït, era una tasca fàcil; potser massa. La Senyora Alcaldessa, pel que li pertoca, hauria d’haver parlat de la seva gestió durant l’últim any i mig; hauria d’haver dit que durant la seva gestió municipal, a Cunit, molta gent s’ha quedat a l’atur, molts comerços han tancat. Val a dir que la seva gestió de la crisi, en el moment que la gent de Cunit necessitava respostes i seguretat, ha estat nefasta.

L’única cosa que m’inspira, quan penso en l’actual equip de govern, és el títol d’una molt bona pel·lícula: “Dias contados”.