Compromís territorial per Tarragona

Arriben les eleccions i tot són flors i violes. Molta gent, la majoria, es paren a pensar en les noves propostes, dels partits que es presenten, i està bé fer-ho, però realment el que s’ha de pensar, és en el que s’havia dit de fer i el que s’ha acabat fent, sobretot en referència al partit o als partits que han governat els darrers quatre anys.

Pel que fa a les temàtiques territorials, a Tarragona, s’ha fet molt poc, per no dir gens. Encara que hi ha hagut una cohabitació de partits, tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, els resultats no s’han vist en el territori, i Tarragona, i la seva area d’influència, han patit un retardament històric en referència al desenvolupament de les qualitats i possibilitats territorials.

L’obligació moral i civil, dels diferents partits que es presenten a les eleccions, hauria de ser, la de definir, d’una manera transversal, una carta magna, dels objectius territorials de la ciutat de Tarragona i la resta del territori de l’Àmbit de planificació funcional, més conegut, com Camp de Tarragona, no perquè ho digui jo, sinó perquè ho diuen les lleis, aprovades recentment pels partits del PSC, d’ERC i d’ICV.

Si no s’arribés a aquest compromís territorial amb i pel territori, la qualitat de vida dels ciutadans tarragonins, continuaria en aquesta espiral del greuge comparatiu. Un greuge comparatiu, sobretot, respecte a la gran metròpoli de Barcelona, que tot ho vol.

Tarragona, si es vol fugir de l’eterna rivalitat amb d’altres ciutats de l’Àmbit funcional, preferentment amb Reus, ha de plantejar i definir una visió territorial que integri totes les sensibilitats, on tothom trobi el seu lloc. La rivalitat amb Reus ha de ser positivament constructiva, a vegades, és concebuda, com un refugi de la inoperància política o del tacticisme polític, demostrant l’impossibilitat dels dirigents de proposar un projecte integratiu, sempre serà més fàcil dividir que unir, això esta clar, però és el que ens convé?

El compromís territorial de Tarragona, hauria de centrar-se en tres punts principals:

Definir una area metropolitana tarragonina, i articula el territori de la mateixa, de manera que es conformi un pol urbà mitjà, atractiu als fluxos de capital i informació.

Que aquesta Area urbana, es presenti com, l’àrea urbana del sud de Catalunya, i l’entrada i sortida dels fluxos de tota la vall de l’Ebre, un dels eixos comunicatius més importants de la península ibèrica.

Convertir, l’àrea de Tarragona, com un pol logístic del sud d’Europa, a partir de la construcció del famós Eix del mediterrani, que donaria una accessibilitat a l’àrea de Tarragona, respecte a la famosa “Banana Blue”, l’àrea socioeconòmica més important d’Europa.

Estiguem atents als discursos dels alcaldables de Barcelona, doncs la visió del poder municipal de Barcelona regula les possibilitats de la resta del país, per això, és imperatiu, tenir un pes específic a nivell de Catalunya, per això, cal un compromís territorial per Tarragona.