12 anys de PSC-PP, ni un pas enrere, més!

El proper 22 de maig tindran lloc les eleccions municipals a Cunit. Serà una jornada que marcarà el futur del nostre poble i de tots els cunitencs d’una manera determinant.
Una democràcia es caracteritza perquè la sobirania recau exclusivament en el poble, els electors tenen la possibilitat d’elegir qui volen que siguin els seus dirigents politics. Aquest dirigents politics han de vetllar per tal de gestionar la vida publica d’un municipi amb l’objectiu d’aconseguir el millor pels seus ciutadans.
El segon mèrit d’una democràcia és el fet que gràcies al funcionament intern d’aquest sistema polític, es produeix una alternança política, és a dir, que un alcalde, depenent de la seva gestió municipal durant una legislatura, pot ser relegat a l’oposició, produint-se doncs, una alternança al capdavant de l’alcaldia.
Aquest dos principis funcionals de la democràcia, que el poble pugui elegir els seus dirigents i que es produeixi una alternança política, són essencials per tal de conservar l’essència de la democràcia.
El dia 22 de maig, esperem que els nostres electors puguin reproduir aquest dos principis funcionals de la democràcia, essent el primer indiscutible, i el segon desitjable.
Després de 12 anys d’un pacte anti-natura des del punt de vista ideològics dels dos partits que el formen, PSC, teòricament d’esquerres, i el PP, hipotèticament de dretes, Cunit necessita un canvi.
Hi ha molts pocs exemples en els ajuntaments de Catalunya, que un municipi tingui un govern format per un pacte d’aquestes característiques entre el PSC i el PP. Aquest fet demostra que el govern municipal no deixa de ser, des d’aquest punt de vista, anormal.
Quin podria ser el motiu d’aquesta estranya “pareja”? segurament i probablement, veien com han anat aquest últims anys, el motiu han estat les complicitats personals per sobre, no només, dels interessos ideològics, sinó que també per sobre dels interessos dels ciutadans de Cunit.
A Cunit, paradoxalment, votar la dreta (PP) és votar a l’esquerra (PSC), una paradoxa que demostra l’anormalitat que abans citàvem.
Cal que Cunit torni a la normalitat, una normalitat, representada per l’alternança política, més necessària que mai, que porti aire nou al municipi, un aire imprescindible per continuar a ser un municipi viu, amb voluntat de mirar el futur sense condicions, casa que amb aquest duo, tant poc dinàmic, impedeix més que mai.
Irònicament, l’eslògan, d’un dels partits d’aquesta estranya “pareja” que formen el PSC i el PP des de fa 12 anys, ens diu que a Cunit no s’han de fer passos enrere. Dic irònicament, perquè, sobretot, durant els últims 4 anys de legislatura, podríem comptar una infinitats de passos enrere que s’han fet en aquest municipi degut a la contraproduent gestió municipal per part d’aquest dos partits.
A Cunit tenim 1.180 persones a l’atur, s’ha sobrevalorat un 244% els valors cadastrals, amb el seu corresponent augment del rebut de l’IBI, i la Sindicatura de Comptes, té una carpeta especial dedicada al nostre ajuntament, no només pel dèficit pressupostari sinó també pels deutes que han deixat sense pagar.
Hem de continuar per aquest camí?realment val la pena?ens ho mereixem?
No, no ens ho mereixem, i el més esperançador de tot és que ho podem canviar, el proper dia 22 de maig.
A Cunit ni un pas enrere, més!
A Cunit, que tinguem sort!.