12 anys de PSC-PP, ni un pas enrere, més!

El proper 22 de maig tindran lloc les eleccions municipals a Cunit. Serà una jornada que marcarà el futur del nostre poble i de tots els cunitencs d’una manera determinant.
Una democràcia es caracteritza perquè la sobirania recau exclusivament en el poble, els electors tenen la possibilitat d’elegir qui volen que siguin els seus dirigents politics. Aquest dirigents politics han de vetllar per tal de gestionar la vida publica d’un municipi amb l’objectiu d’aconseguir el millor pels seus ciutadans.
El segon mèrit d’una democràcia és el fet que gràcies al funcionament intern d’aquest sistema polític, es produeix una alternança política, és a dir, que un alcalde, depenent de la seva gestió municipal durant una legislatura, pot ser relegat a l’oposició, produint-se doncs, una alternança al capdavant de l’alcaldia.
Aquest dos principis funcionals de la democràcia, que el poble pugui elegir els seus dirigents i que es produeixi una alternança política, són essencials per tal de conservar l’essència de la democràcia.
El dia 22 de maig, esperem que els nostres electors puguin reproduir aquest dos principis funcionals de la democràcia, essent el primer indiscutible, i el segon desitjable.
Després de 12 anys d’un pacte anti-natura des del punt de vista ideològics dels dos partits que el formen, PSC, teòricament d’esquerres, i el PP, hipotèticament de dretes, Cunit necessita un canvi.
Hi ha molts pocs exemples en els ajuntaments de Catalunya, que un municipi tingui un govern format per un pacte d’aquestes característiques entre el PSC i el PP. Aquest fet demostra que el govern municipal no deixa de ser, des d’aquest punt de vista, anormal.
Quin podria ser el motiu d’aquesta estranya “pareja”? segurament i probablement, veien com han anat aquest últims anys, el motiu han estat les complicitats personals per sobre, no només, dels interessos ideològics, sinó que també per sobre dels interessos dels ciutadans de Cunit.
A Cunit, paradoxalment, votar la dreta (PP) és votar a l’esquerra (PSC), una paradoxa que demostra l’anormalitat que abans citàvem.
Cal que Cunit torni a la normalitat, una normalitat, representada per l’alternança política, més necessària que mai, que porti aire nou al municipi, un aire imprescindible per continuar a ser un municipi viu, amb voluntat de mirar el futur sense condicions, casa que amb aquest duo, tant poc dinàmic, impedeix més que mai.
Irònicament, l’eslògan, d’un dels partits d’aquesta estranya “pareja” que formen el PSC i el PP des de fa 12 anys, ens diu que a Cunit no s’han de fer passos enrere. Dic irònicament, perquè, sobretot, durant els últims 4 anys de legislatura, podríem comptar una infinitats de passos enrere que s’han fet en aquest municipi degut a la contraproduent gestió municipal per part d’aquest dos partits.
A Cunit tenim 1.180 persones a l’atur, s’ha sobrevalorat un 244% els valors cadastrals, amb el seu corresponent augment del rebut de l’IBI, i la Sindicatura de Comptes, té una carpeta especial dedicada al nostre ajuntament, no només pel dèficit pressupostari sinó també pels deutes que han deixat sense pagar.
Hem de continuar per aquest camí?realment val la pena?ens ho mereixem?
No, no ens ho mereixem, i el més esperançador de tot és que ho podem canviar, el proper dia 22 de maig.
A Cunit ni un pas enrere, més!
A Cunit, que tinguem sort!.

El programa cultural del PSC de Cunit

Fa uns dies em va caure a les mans el programa electoral del PSC de Cunit, on es presenten les propostes d’aquesta formació de cara a les properes eleccions del 22 de maig i que hauríem de marcar el futur de Cunit, en el cas que guanyessin, juntament amb el PP, un altre cop les eleccions.
Em va sobtar, i molt, que les primeres dues propostes electorals en referència al patrimoni cultural del municipi. La primera era la de potenciar el patrimoni cultural de Cunit, cosa que no han fet en els últims 12 anys, i especialment en els últims 4 anys, hem de pensar que ara ho faran?
La segona encara és més esperpèntica; “demanar a la Generalitat que protegeixi les masies”, haig de confessar que em vaig pessigar dos cops el braç, perquè no m’ho acabava de creure. S’han passat dotze anys menystenint el patrimoni arquitectònic del municipi, i ara s’han il•luminat?, durant els darrers anys, he escrit alguns articles en referència a la tutela dels bens arquitectònic de Cunit, sobretot pel que fa als casos de les Masies de Vila-seca, i la de cal Pla, i no hi ha hagut cap comentari al respecte.
Des de l’ajuntament, s’ha fet cas omís, a les advertències que feien els ciutadans de Cunit, primer, pel fet de menystenir, una de les masies més importants de tot el Penedès, la de cal Pla, que va patir un incendi, i una degradació arquitectònica, i en quatre anys l’ajuntament ha estat incapaç, de localitzar el propietari, i de obligar-lo a fer complir la llei, de mantenir un edifici, declarat, pel mateix ajuntament com a BCIL, Bé Cultural d’Interès Local.

És a dir, que l’ajuntament fa un POUM, on cataloga els bens arquitectònics del municipi, però no hi vincula cap obligació per part del propietari. Subsidiàriament, si un edifici és declara’t BCIL, queda vinculat a les lleis de conservació del patrimoni per part de la Generalitat. A l’ajuntament una de dos, o no ho sabien, o no són competents en aquest tema, no se que és més greu.

La masia Vila-seca, un dels edificis més antic del terme municipal, ha patit la poca seriositat funcional que impera en l’actual equip de govern a l’ajuntament. Es van començar a construir abusivament una ampliació de l’edifici, en una de les façanes d’aquesta masia, i l’ajuntament, no va fer res, fins que CiU, va demanar que es respectés la consideració de BCIL, que també posseeix aquest edifici, i que es paralitzessin i es desmuntessin les obres que si estaven fent.

El que queda clar, es que després de 12 anys de govern, i en especial, els darrers 4 anys, el patrimoni cultural i arquitectònic de Cunit, està en perill, doncs la manca de sensibilitat en aquest aspecte per part del PSC-PP, ha quedat palesa, i els ciutadans que ho vulguin ho poden anar a veure, no ho dic jo, per dir.

Des de CiU, proposem una tutela i una salvaguarda del patrimoni arquitectònic i cultural de Cunit, intentant potenciar des de l’oferta turística i educativa, un patrimoni amb historia, del que tots els cunitencs n’haurien d’estar orgullosos, cosa que ara no succeeix.

No deixa de ser surrealista, que un partit com el PSC de Cunit, pretengui “embaucar” a la gent de Cunit amb les seves propostes, que durant 12 anys han demostrat que no volen o no saben complir.

Compromís territorial per Tarragona

Arriben les eleccions i tot són flors i violes. Molta gent, la majoria, es paren a pensar en les noves propostes, dels partits que es presenten, i està bé fer-ho, però realment el que s’ha de pensar, és en el que s’havia dit de fer i el que s’ha acabat fent, sobretot en referència al partit o als partits que han governat els darrers quatre anys.

Pel que fa a les temàtiques territorials, a Tarragona, s’ha fet molt poc, per no dir gens. Encara que hi ha hagut una cohabitació de partits, tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, els resultats no s’han vist en el territori, i Tarragona, i la seva area d’influència, han patit un retardament històric en referència al desenvolupament de les qualitats i possibilitats territorials.

L’obligació moral i civil, dels diferents partits que es presenten a les eleccions, hauria de ser, la de definir, d’una manera transversal, una carta magna, dels objectius territorials de la ciutat de Tarragona i la resta del territori de l’Àmbit de planificació funcional, més conegut, com Camp de Tarragona, no perquè ho digui jo, sinó perquè ho diuen les lleis, aprovades recentment pels partits del PSC, d’ERC i d’ICV.

Si no s’arribés a aquest compromís territorial amb i pel territori, la qualitat de vida dels ciutadans tarragonins, continuaria en aquesta espiral del greuge comparatiu. Un greuge comparatiu, sobretot, respecte a la gran metròpoli de Barcelona, que tot ho vol.

Tarragona, si es vol fugir de l’eterna rivalitat amb d’altres ciutats de l’Àmbit funcional, preferentment amb Reus, ha de plantejar i definir una visió territorial que integri totes les sensibilitats, on tothom trobi el seu lloc. La rivalitat amb Reus ha de ser positivament constructiva, a vegades, és concebuda, com un refugi de la inoperància política o del tacticisme polític, demostrant l’impossibilitat dels dirigents de proposar un projecte integratiu, sempre serà més fàcil dividir que unir, això esta clar, però és el que ens convé?

El compromís territorial de Tarragona, hauria de centrar-se en tres punts principals:

Definir una area metropolitana tarragonina, i articula el territori de la mateixa, de manera que es conformi un pol urbà mitjà, atractiu als fluxos de capital i informació.

Que aquesta Area urbana, es presenti com, l’àrea urbana del sud de Catalunya, i l’entrada i sortida dels fluxos de tota la vall de l’Ebre, un dels eixos comunicatius més importants de la península ibèrica.

Convertir, l’àrea de Tarragona, com un pol logístic del sud d’Europa, a partir de la construcció del famós Eix del mediterrani, que donaria una accessibilitat a l’àrea de Tarragona, respecte a la famosa “Banana Blue”, l’àrea socioeconòmica més important d’Europa.

Estiguem atents als discursos dels alcaldables de Barcelona, doncs la visió del poder municipal de Barcelona regula les possibilitats de la resta del país, per això, és imperatiu, tenir un pes específic a nivell de Catalunya, per això, cal un compromís territorial per Tarragona.