Les Ulleres del senyor Lorenzo

El passat dilluns va haver-hi un ple a l’Ajuntament de Cunit. Em va sorprendre només entrar, la presència de les càmeres de televisió, TV3 i TVE. Em vaig preguntar per què? Quina podria ser la raó que la televisió pública s’interessi per venir a Cunit, si segons el nostre govern municipal vivint al millor lloc del món. Després d’escriure uns quant articles al Diari Baix Penedès, em van dir que era un mentider, un mal educat i, el “colmo”, un feixista. Doncs ara resulta que els diaris nacionals, i les televisions també són unes mentideres, unes mal educades i per conseqüència, unes feixistes.

Vaig contemplar el ple no només amb els ulls i les orelles ben obertes, sinó que vaig intentar seguir el fil lògic, si existeix , del discurs del regidor Lorenzo. Resulta que ara s’han donat compte, a la fi, que s’han equivocat, que les coses no s’han fet bé, però que la llei no els permet d’anul·lar la procedura de la revisió cadastral fins d’aquí al 2012, quan podrien tornar a fer-ne una de nova, esperant que aquesta no torni a costa 1 milió d’euros.

Ara resulta, que la llei és important per l’equip de govern, abans , es veu que no ho era (il·legalment van donar un contracte a dit). Ara resulta que volen un compromís polític perquè el 2012 es faci una revisió del cadastre, per corregir deficiències, provocades per la seva mala gestió i la seva mala sensibilitat.

Els grups de l’oposició van proposar d’anar a Madrid, per demanar l’anul·lació del cadastre al ministeri i poder fer-ne una nova sense esperar al 2012. Però la resposta va ser No, No i No!

I jo em pregunto si de veritat tenim una alcaldessa que és senadora, que “treballa” a Madrid alguns dies a la setmana podria passar pel Ministeri i fer el tràmit, però per què no ho fa? Suposo que deu estar molt atrafegada amb la seva carrera política, i pensa més al seus interessos que als interessos de la gent del poble que, il·legítimament, dirigeix.

Dic il·legítimament, perquè si bé legalment és la nostra alcaldessa, legítimament no ho és, ho seria la persona que va guanyar les eleccions, i ella no ho va ser. La nova alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, va reconèixer, el que la nostra no ha fet, encara, que no va guanyar a les urnes sinó que ha estat una qüestió d’oportunisme.

Des de fa uns mesos, veig al senyor Lorenzo sense ulleres, no sé que li haurà passat, potser seria bo que tornés a posar-se-les, més que rés, perquè una cosa és la miopia visual i una altra, la miopia política!

Torquemada a Cunit

Aquest article és una resposta a l’escrit que va publicar un senyor anomenat José Luis Rodriguez fa un parell de setmanes en aquest diari, dirigit a la meva persona.

M’agradaria fer una petita introducció per explicar les meves sensacions al respecte.

Torquemada és el Cognom de l’Inquisidor General que va dirigir el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición,. Com tots sabem, la Inquisició va ser un tribunal que jutjava els cristians nou convertits, el tribunal intentava demostrar l’origen religiós dels ciutadans dubtosos de la seva cristiandat.A Espanya van morir molts innocents a mans d’aquest tribunal i sobretot a mans d’aquest tal Tomàs de Torquemada.

Personalment desprès de llegir l’escrit d’aquest senyor, em vaig sentir com davant d’un tribunal de la Inquisició, com si aquest senyor Rodriguez fos el mismisimo Torquemada. Fins i tot em va donar un altra oportunitat, gràcies!espero sobreviure!!!.

Segons aquest senyor hauria de demostrar la meva “cuniticitat”, per tenir dret a donar la meva opinió. No voldria entrar en aquest parany, jo crec que qualsevol persona que pagui impostos a Cunit, té tot el dret del món a criticar, democràticament, el seu equip de govern, doncs cobren dels impostos que tots paguem, i per tant els hi podem demanar explicacions, o no?.

Primer de tot, vostè s’autodeclara competent, el més indicat per parlar del tema de l’educació a Cunit, realment pensa vostè que és l’únic que pot parlar del tema? Estaríem arreglats! També li voldria comentar desprès de llegir el seu escrit, que dono gràcies a Déu, per no haver-lo tingut com a professor, una persona que escriu el que ha escrit vostè, deixa molt que desitjar. Per cert, vostè que és professor i primer secretari del partit que (mal)governa a Cunit, suposo que tindrà la dignitat d’explicar als seus alumnes que l’actual govern municipal els hi està hipotecant el seu futur, doncs el deute de l’Ajuntament que vostès estan generant, be algú l’haurà de pagar, no?o això és can Pixa?

Vosté, com el seu company de berenar Carreño, em critiquen dient-me que dic barbaritats i despropòsits, però aquest estan documentats, només s’haurien de molestar a comprovar les meves fonts, no la meva subjectivitat. Llavors, doncs, no són tant despropòsits, no? Com que vostès es queden sense arguments, m’ataquen en el pla personal, dient barbaritats que els hi costa creure fins a vostès mateixos, però clar, els secretaris del socialisme cunitenc serveixen per a això, no?

Dir que va ser gràcies al senyor Gràcia que es varen aconseguir les escoles a Cunit, això sí que és un despropòsit, les escoles les determina la Generalitat a partit del cens de població, i si s’hagués mirat la pàgina del IDESCAT, hauria vist que la població de Cunit durant els últims 12 anys de govern Socio-popular, s’ha duplicat i doncs, per LLEI, s’havien de fer les escoles.

Vostè va mal interpretar les meves paraules, potser voluntàriament, jo no vaig dir que tothom hauria de ser llicenciat universitari, vaig dir que almenys els nostres REGIDORS ho haurien de ser, per moralitat del professionalisme i per funcionalitat, si no passa el que passa.

La seva sensibilitat és molt perillosa, per vostè és normal que es pugin els impostos desmesuradament, per vostè és normal fer un cadastrazo il·legal, per vostè és normal que càrrecs de fràgil formació ens constin 50.000 euros l’any, si només fos un... per vostè és normal que la piscina ens costi el doble, perquè no paguen vostès la diferència?perquè el que ha passat és culpa de la vostra ineficiència i de la vostra incompetència, però, com sempre, paguem justos per pecadors..., al final la paguem TOTS, i també per vostè és normal que trigui un any més per fer-la del que es va establir, la seva normalitat em terroritza.

La qualitat de l’educació de Cunit, com pot vostè entendre no depèn de la seva opinió, sinó estaríem arreglats. Jo en qualsevol cas, em crec el que diu l’informe PISA, sap el què és? Consulti aquesta web, www.pisa.oecd.org, que per cert està més pròxim a les meves opinions que no a les seves, però clar com vostè diu la culpa és dels nouvinguts. Que sectari que arriba a ser vostè, els nouvinguts, no poden opinar i són els culpables dels problemes del poble, però això si, per pagar impostos i l’IBI, per això si que són iguals que els altres, no?

Gràcies per la invitació per cursar Educació per la ciutadania, però ja la vaig fer quan era a la Universitat de Bologna, a Itàlia, i ho vaig repetir a la Sorbonna, a Paris, quan vulgui li mostro les meves qualificacions i en parlem. Però podria allargar la invitació a la totalitat de regidors del govern municipal, que com ja vaig dir, no van sobrats.

Per acabar, em van sorprendre moltes coses del seu escrit. La primera el seu domini del Català escrit, la veritat “chapeau”! també em va sorprendre la seva falta de memòria, la meva família està documentada a Cunit des del segle XVII, precisament l’any passat vaig anar a veure l’antic senyor Mossèn, no el que vostès critiquen, i em va deixar escanejar els llibres baptismals i de matrimoni de les famílies del poble, quan vostè tingui temps li ensenyaré, amb molt de gust.

Per últim, li voldria deixar ben clara una cosa, quan vostè acaba la seva jornada laboral al CEIP Pompeu Fabra, quan vostè surt dels murs d’aquesta escola, vostè no és mestre de res ni de ningú. Potser té el problema de confondre el poble amb la seva escola, vostè no pot anar donant oportunitats, l’oportunitat me la prenc jo, som, fins que es demostri el contrari, en una democràcia, som LLIURES, senyor Rodríguez, LLIURES de la nostra voluntat. Com diuen a Itàlia vostè es pensa que és el possessor de “l’etica del comportamento”, que facin el que facin, vostès tenen la possessió de la moralitat, de la correcció, de la veritat i els altres estem tots equivocats, no?.

Puc ser més dur amb vostè perquè s'ho ha merescut, però crec que per la seva vellesa es mereix una altra oportunitat i a més no vull fer sang per l'amistat que tinc amb part de la vostra família.

Perdoni’m, per anticipat, si he pogut ferir la seva sensibilitat, però vostè no es pot permetre el luxe d’escriure les coses que va escriure de mi. Potser és culpa de la meva joventut, crec i desitjo que un altre Cunit és possible i per això poso a disposició el meu nou blog a tots els nostres lectors, www.cunit2011.blogspot.com , per intentar construir un altre Cunit.

Dubtes “Cunitensis”

L’últim comunicat de l’Ajuntament de Cunit, en referència a les últimes notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre les possibles irregularitats en la gestió de l’Ajuntament, acabava convidant la ciutadania a aclarir els dubtes que tinguéssim al respecte.

Jo en tinc uns quants.

El primer, quan el comunicat senyala: L' adjudicació (el 30 de juliol de 2007) es va fer en base a informes jurídics, que van dictaminar encarregar les feines directament a aquesta empresa. (La Auxiliar de Recaudación S.L.), em pregunto, alguna persona física, responsable tècnic i polític, haurà signat aquest informe jurídic, no? Pensem, doncs que algú ha firmat aquest informe, que es pren la responsabilitat de entendre aquest informe com una cosa no només legal, sinó que també creu que és la millor cosa per la gent de Cunit.

El segon, quan el comunicat senyala: L'equip de govern va demanar nous informes jurídics (en aquest cas externs),els quals informaven del possible error en la forma d'adjudicació dels treballs previs i que s'hauria d'haver procedit a l'adjudicació a través d'un concurs públic. Aquesta afirmació, deixa clar que el primer informe era un prejudici pel poble de Cunit. No només per ser il·legal sinó també perquè tots sabem com ens ha repercutit la pujada del IBI. Hi ha algun responsable que hagi dimitit? Algú que malgasta un milió d’euros, de tots els cunitencs, no té cap remordiment de consciència?

El tercer, i l’últim, quan el comunicat senyala: Volem demanar que no s' atribueixin a l'actual equip de govern decisions preses en altres legislatures. Aquest camí porta més de dos anys de recorregut i en aquest temps el govern de Cunit ha estat format per persones, com l'alcaldessa Judith Alberich, que avui té responsabilitats que en el moment de l'adjudicació d'aquest contracte no en tenia. Això ja és de persones irresponsables. Dels nou regidors de l’actual equip, dos no hi eren durant mandats anteriors al 2007, i els altres 7 regidors, varen entrar com regidors a l’equip de govern des de 1999 i 2003, respectivament, precisant que l’actual alcaldessa, era regidora en el moment de votar a favor de l’informe defectuós. Voler inculpar-la de qualsevol responsabilitat que tenia com a regidora, i que té actualment com Alcaldessa, és un acte molt mesquí. Em poden argumentar per què no era responsable, com diuen en el comunicat?

Esperem que resoldran ben aviat aquest dubtes, mentrestant, voldria recordar un raonament que se’m va fer recentment: “No estem en un règim presidencialista, no es tria a persones sinó partits politics, Judith Alberich va ser escollida per unanimitat dins del PSC quan l’anterior alcaldessa va renunciar (de fet, l’alcaldessa sortint va apostar per l’Alcaldessa actual) i representa els valors del Partit dels Socialistes de Catalunya (els mateixos que representava l’anterior alcaldessa)” Carreño dixit.

El Penedès, novament, esquarterat

El Penedès és un territori històric i cultural del Principat de Catalunya, com ho són l’Empordà, el Pallars, el Vallès, entre d’altres. Al llarg de la història, en aquest territori penedesenc, s’ha anat desenvolupant i vertebrant una identitat singular, genuïna, pròpia, és a dir, una consciència territorial, en fi, una comunitat territorial.

Des de la cartografia medieval fins a la més actual, el topònim Penedès, sorgeix com una denominació concreta d’un territori més o menys determinat. Les realitats territorials de caràcter natural i cultural, són uns ens dinàmics, en moviment, i les seva delimitació, és a dir, la configuració d’uns límits és una tasca molt àrdua. Les estructures de poder que es desenvolupen en els territoris, tenen una obligació primordial; delimitar la seva area de poder, al interior de la qual, distribueix la seva jurisdicció.

Els reis catalans, varen dividir els seu territori en Vegueries. El rei borbó Felip V, va dividir el Principat en Corregiments. La restauració post-napoleonica, va dividir Catalunya en províncies (1833) i després aquestes en Partits Judicials. Durant la Renaixença, es va desenvolupar a Catalunya una visió territorial del Principat dividit en Comarques. Les Comarques eren presentades com de les delimitacions territorials de les àrees territorials bàsiques i pròpies de Catalunya. Amb el primer Estatut del període republicà, es va dividir el territori de Catalunya en comarques, i aquestes comarques eren agrupades en regions, vegueries. Aquesta divisió territorial catalana va perdurar fins a la fi de la Guerra Civil, 1939. Durant la dictadura franquista, Catalunya va tornar a ser dividida territorialment i exclusivament en províncies. No va ser fins al 1987, que les comarques varen tornar a ser els elements territorials propis de Catalunya. En aquest començament de segle XXI, la Generalitat, en la seva voluntat d’eliminar les divisions provincials, intenta configurar i dividir el Principat en vegueries, agrupant les comarques existents en regions. Aquestes regions són a la Generalitat, el que les províncies són a l’Estat.

Després de recórrer aquesta gènesi de les vàries delimitacions territorials que ha sofert Catalunya, ens trobem de nou, amb un Penedès esquarterat, dividit, segregat, repartit entre els dos grans pols urbans de Catalunya que són Barcelona i el trident Tarragona-Reus-Valls.

La primera vegada que el Penedès va ser dividit va ser durant la configuració dels límits provincials (1833) de Barcelona i Tarragona. L’actual Baix Penedès i la part del Tarragonès que s’estén entre el Baix Penedès i el Gaià, aquest riu és la frontera meridional que les fonts històriques atorguen al Penedès, varen entrar a formar part de la província de Tarragona. Mentre que l’Alt Penedès i el Garraf varen ser atorgats a la nova província de Barcelona.

Aquesta divisió territorial, la província, que desfeia la unitat històrica del Principat, va ser molt criticada pel Catalanisme polític i cultural, que veia en perill l’uniat de la pròpia identitat catalana.

Aquest Catalanisme polític i cultural va defendre, amb furor, les anomenades comarques naturals de Catalunya, les que des del baix consolidaven la identitat territorial i doncs cultural de Catalunya. Amb la possibilitat que va brindar l’autonomisme republicà es va intentar, amb la Ponència de la divisió territorial de Catalunya (1931-1932), donar una realitat administrativa a les comarques naturals que definia el Catalanisme polític i cultural. El resultat va ser la divisió de Catalunya en comarques(38) i aquestes agrupades en regions(9). En aquesta Ponència, el Penedès va ser dividit en quatre comarques, El Baix Penedès, L’Alt Penedès, el Garraf i la part del Tarragonès entre el Gaià i el Baix Penedès. Si des d’aquest punt de vista el Penedès era dividit en 4 comarques diferents, aquestes eren agrupades en la mateixa regió, la tercera, creant-ne un continu administratiu i territorial, sense trencar la seva unitat funcional.

En l’actual divisió territorial que voldria desenvolupar la Generalitat, en regions-vegueries, el Penedès queda esquarterat, com va passar amb les províncies. El que tant es va criticar envers les províncies; que trencaven la unitat de Catalunya perquè dividien les comarques naturals de Catalunya, el Penedès sent una d’elles, ara es reprodueix amb les noves regions-vegueries. No sé que en pensarien els avis del Catalanisme polític i cultural, però de ben segur que estarien inquiets.

Les delimitacions territorials serveixen per definir els interessos polítics de les administracions politiques que les produeixen. El provincialisme, titllat de centralista, que va desenvolupar l’estat liberal durant el segle XVIII, responia a les necessitats de crear un Estat-nació seguint l’exemple de França i la seva divisió departamental. Aquest era un procés exogen a Catalunya, era un procés que es decidia a Madrid, capital de l’Estat-nació. Aquesta característica exògena és la que va produir les crítiques del Catalanisme polític i cultural, la divisió provincial va ser acusada de mancança a les sensibilitats territorials de Catalunya.

En canvi, l’actual divisió territorial que proposa la Generalitat de Catalunya, és un procés totalment endogen, és a dir, intern a la sensibilitat territorial de Catalunya, de fet es decideix a Barcelona, no a Madrid, d’aquí la seva natura contradictòria envers el territori del Penedès. L’actual govern de la Generalitat s’autodefineix catalanista, però traeix els seus principis més fonamentals, el respecte de les comarques naturals de Catalunya, perquè esquartera de nou el Penedès, repartint-lo entre les vegueries de Tarragona i de Barcelona, reproduint la “maleïda” delimitació provincial.

Aquest territori és situat a cavall de les realitats territorials de les ciutats de Tarragona i Barcelona. Un espai on les identitats territorials de Tarragona i Barcelona es fusionen, es dilueixen i es combinen amb els elements autòctons, creant una identitat pròpia, la penedesenca. Pierre Vilar en el seu llibre Catalunya dins l’Espanya moderna, definia el Penedès, com l’extrem meridional del gran eix comunicatiu de Catalunya, format pels territoris que s’estenen entre el Penedès i l’Empordà, passant pel Vallès, seguint l’actual recorregut de l’autopista AP-2/7. Aquest fet determina, en part, la natura i les funcions territorials del Penedès, atorgant-li un dinamisme que ha condicionat, condiciona i condicionarà el desenvolupament del territori penedesenc.

Com a consideració final m’agradaria introduir una reflexió de caràcter ideològic. El provincialisme i el comarcalisme són ideologies, visions territorials, maneres de comprendre la realitat, que responen a una sèrie de categories, principis i postulats. Les vegueries-regions que vol desenvolupar el govern de la Generalitat, responen, com totes les divisions territorials, a una certa nova ideologia, d’un Catalanisme polític i cultural diferent. Aquest nou Catalanisme polític podria definir-se com un Barcelonisme polític, que respon únicament a les necessitats de Barcelona i la seva àrea més pròxima, com si fos la única realitat territorial catalana amb dret a ser considerada com a tal. Entre la centralitat del Provincialisme i la unicitat del Barcelonisme polític existeix un paral·lelisme descaradament descarat.