nova web
Benvinguts-Bienvenidos
Aquest és un blog que neix amb la intenció de difondre informació, més aviat contra-informació, sobre la incompetència de l'equip de govern, que ens costa molts diners, i molts disgustos. Esperant un 2011 amb il.lusió i esperança!!!el canvi d'aires és possible, una nova ètica, "ments netes".
Divulgar
Us demanaria de re-enviar als vostres contactes la direcció d'aquest blog, per tal de divulgar la nostra informació al màxim de cunitencs i cunitenques possible. Gràcies.
domingo, 23 de enero de 2011
Cunit, quin model de poble?
D’aquí menys de quatre mesos haurem de triar els nous regidors que formaran part de l’Ajuntament de Cunit pels pròxims quatre anys. Aquest regidors, i més concretament els que formin part del govern municipal tindran l’obligació de dibuixar el Cunit del futur, segurament, un Cunit millor del que tenim avui dia.
Fins al dia d’avui, el municipi de Cunit no ha tingut un model de creixement urbà com caldria. Els responsables de dibuixar les línies mestres del creixement i l’evolució urbana de Cunit, han obtingut un fracàs rotund.
Aquest fracàs rotund, no només és una opinió personal meva, sinó que ho demostra l’últim POUM que es va aprovar i que havia de planificar el Cunit del futur, que al final ha demostrat ser, un POUM basat en la improvisació, l’especulació i tenint com a model productiu del municipi el sector de la construcció. Realment han quedat retratats els responsables, els tècnics i els polítics.
Aquest fracàs demostra la manca total d’una sensibilitat urbana del govern municipal, on el modus operandi només té un nom: improvisar, i així ens va.
L’abandonament del centre històric, es més que denunciable, el govern ha intentat transportar el pivot urbà de Cunit, del centre històric cap a la zona de nova construcció, trencant les sinergies comercials que havien regit el municipi. Com si tinguessin la voluntat històrica de fer un “nou Cunit”, el “seu Cunit”, oblidant que Cunit no es propietat de ningú, i encara pitjor, oblidant que Cunit té una història i una identitat, que es va consolidar en el centre històric, que avui volen cancel•lar.
Em diran que estan fent obres al centre històric, segurament, però aquestes arriben tard i malament. Tard, perquè aquestes obres es necessitaven fa anys, no ara, de que serveix arreglar “quatre carrers”, si els negocis ja han marxat?, com sempre, la ciutadania de Cunit, ha de pagar un preu, molt alt, per la falta de rigor de l’equip municipal, la improvisació ens està costant molt cara.
El problema de Cunit és que no pot continuar estant en mans del professionals de la improvisació, Cunit necessita aire nou, gent preparada que pugui proposar un model municipal basat en el rigor urbanístic, amb un model urbà on les prioritats siguin la de fer de la cohesió urbana de l’entramat urbà, el seu objectiu principal, sense transportar les activitats d’un lloc a un altre, simplement promocionar que se’n facin altres.
Cunit necessita integrar les diferents parts del municipi, i sobretot, començar a proposar un model de municipi obert, no tancat en si mateix, obert per poder mancomunar, no només serveis municipals, mancomunar un model de creixement que sobresurti de la visió estrictament municipal, i que tingui present les sinergies amb els municipis dels voltants.
Aquestes necessitats, són vitals pel nostre municipi, pel nostre futur i per la nostra qualitat de vida, no podem deixar més, el futur de Cunit, el nostre futur, en mans de persones que no ens consideren com a ciutadans, sinó com a subordinants de la seva improvisació.
martes, 11 de enero de 2011
El patrimoni de Cunit, qui el tutela?
Sempre es parla de la importància de tutelar el llegat patrimonial d’un poble. El seu valor no és només de caràcter històric, ja de per si molt important, sinó que forma part del paisatge cultural d’un municipi, forma part de la identitat col•lectiva de la gent que hi viu.
A Cunit, sembla que les autoritats municipals estan per sobre d’aquestes consideracions. Aquest comportament podria tenir dues causes. La primera, una deixadesa institucional sobre aquestes qüestions per falta de sentiment d’apartenença, del que significa Cunit, i al valor que els cunitencs tenim del nostre patrimoni. La segona, una falta de sensibilitat vers la historia, la cultura i la identitat, del municipi, que, formalment, representen de manera institucional.
Des de fa un any la deixadesa dels edificis amb una importància arquitectural, històrica i geogràfica, estan deixats en un estat quasi ruïnós.
La Masia Vilaseca, l’edifici més antic del municipi,que havia de tornar a la seva fisonomia natural, desprès d’unes obres, sense els permisos adients, que no respectaven la seva consideració històrica, continua igual, amb una ampliació abusiva, l’ajuntament no ha fet res al respecte, ha passat un any i com si res, els cunitencs continuem esperant...
La Masia de Cal Pla, una altra joia arquitectònica del municipi, fa , literalment, pena. Ha passat de ser un dels edificis emblemàtics del municipi, a convertir-se en una casa okupa, passant per una zona de Paintball, aquest joc de guerra amb bales de pintura. L’ajuntament no s’ha preocupat de contactar amb el propietari, i obligar a conservar aquest edifici com hauria de ser vist la seva consideració institucional en el catàleg elaborat pel mateix ajuntament, els cunitencs continuem esperant...
El Restaurant Avi Pau, un edifici si més no de formes característiques, i amb una historia més que peculiar, continua deixat allí, esperant que pateixi un incendi, o que caigui per si sol, com la masia de cal Pla, esperant que ningú prengui mal.
Estar clar que de les poques sensibilitats que té aquest govern municipal, la de la conservació del patrimoni, que podria permetre, revaloritzar una hipotètica oferta turística, no està entre les virtuts a tenir en compte.
Però perquè no es fa res al respecte? L’excusa que se sent des de fa un parell o tres d’anys, és la mateixa; la crisi, aquesta paraula que te la culpa de tot. Però que se n’ha fet de la gran quantitat de diners que es van recaptar amb impostos indirectes que es cobraven fins fa tres anys, quan la construcció era el modus vivendi i el modus operandi d’aquesta comarca i d’aquests ajuntaments?
Curiosament, a només 3 km tenim un exemple de tot el contrari. L’Ajuntament de Calafell, ha sabut, i en l’actualitat, encara ho esta fent, tutelar un patrimoni històric i geogràfic, que proporciona una gran quantitat de inputs econòmics; des del punt de vista turístic, des de l’ensenyament, i sobretot des del punt de vista d’estar orgullosos del poble on viuen.
Malauradament fins quan haurem de patir aquest prejudici els cunitencs i cunitenques? Esperem que no passi del maig proper.
A Cunit, sembla que les autoritats municipals estan per sobre d’aquestes consideracions. Aquest comportament podria tenir dues causes. La primera, una deixadesa institucional sobre aquestes qüestions per falta de sentiment d’apartenença, del que significa Cunit, i al valor que els cunitencs tenim del nostre patrimoni. La segona, una falta de sensibilitat vers la historia, la cultura i la identitat, del municipi, que, formalment, representen de manera institucional.
Des de fa un any la deixadesa dels edificis amb una importància arquitectural, històrica i geogràfica, estan deixats en un estat quasi ruïnós.
La Masia Vilaseca, l’edifici més antic del municipi,que havia de tornar a la seva fisonomia natural, desprès d’unes obres, sense els permisos adients, que no respectaven la seva consideració històrica, continua igual, amb una ampliació abusiva, l’ajuntament no ha fet res al respecte, ha passat un any i com si res, els cunitencs continuem esperant...
La Masia de Cal Pla, una altra joia arquitectònica del municipi, fa , literalment, pena. Ha passat de ser un dels edificis emblemàtics del municipi, a convertir-se en una casa okupa, passant per una zona de Paintball, aquest joc de guerra amb bales de pintura. L’ajuntament no s’ha preocupat de contactar amb el propietari, i obligar a conservar aquest edifici com hauria de ser vist la seva consideració institucional en el catàleg elaborat pel mateix ajuntament, els cunitencs continuem esperant...
El Restaurant Avi Pau, un edifici si més no de formes característiques, i amb una historia més que peculiar, continua deixat allí, esperant que pateixi un incendi, o que caigui per si sol, com la masia de cal Pla, esperant que ningú prengui mal.
Estar clar que de les poques sensibilitats que té aquest govern municipal, la de la conservació del patrimoni, que podria permetre, revaloritzar una hipotètica oferta turística, no està entre les virtuts a tenir en compte.
Però perquè no es fa res al respecte? L’excusa que se sent des de fa un parell o tres d’anys, és la mateixa; la crisi, aquesta paraula que te la culpa de tot. Però que se n’ha fet de la gran quantitat de diners que es van recaptar amb impostos indirectes que es cobraven fins fa tres anys, quan la construcció era el modus vivendi i el modus operandi d’aquesta comarca i d’aquests ajuntaments?
Curiosament, a només 3 km tenim un exemple de tot el contrari. L’Ajuntament de Calafell, ha sabut, i en l’actualitat, encara ho esta fent, tutelar un patrimoni històric i geogràfic, que proporciona una gran quantitat de inputs econòmics; des del punt de vista turístic, des de l’ensenyament, i sobretot des del punt de vista d’estar orgullosos del poble on viuen.
Malauradament fins quan haurem de patir aquest prejudici els cunitencs i cunitenques? Esperem que no passi del maig proper.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)