En los últimos tiempos se observa un afán de justificación de hechos. Los políticos intentan justificar sus acciones, sus compromisos, en fin, sus sueldos públicos.
En el Baix Penedès se ha sufrido últimamente esta actitud por parte de miembros destacados de organismos políticos, ya sea el delegado de la Generalitat en nuestras comarcas tarraconenses, o por parte de diputados, preferentemente del PSC en nuestra demarcación.
En ambos casos se ha hecho uso de un discurso perfeccionista, idealizado, en fin, todo se ha hecho perfectamente, y lo más importante, no se podía haber hecho mejor, es decir somos im-prescindibles.
Por un lado, se nos habla de las acciones del govern de la Generalitat, que si escuelas, CAP, infrastructuras, servicios sociales, todo para mostrar que se han hecho los deberes, y que se merecen mantener el puesto de trabajo.
Curioso es el caso del Logis-Cim Penedès, que se quiere ubicar, sea como sea, en nuestra comarca, y más concretamente, en el corazón de ésta, en el último pulmón verde que resta, entre tanta voracidad urbanizadora, previsible y descontrolada.
Por un lado, desde hace pocos años, estos dirigentes, se han dado cuenta, han descubierto, la posición geoestratégica de nuestra comarca. Situada en una encrucijada de caminos, entre las grandes y más importantes vías de comunicación no solo de Catalunya, sino de toda la costa mediterránea peninsular, y parte del centro de la península.
Lastima, que estos dirigentes, no se hayan dado una vuelta por nuestro paisaje comarcal, y lastima también que no hayan leído alguna monografía comarcal al respecto, porqué de esta manera se habrían dado cuenta de que el Baix Penedès posee una localización estratégica desde hace más de 2500 años, los iberos ja lo sabían, y lo romanos también, ¡pero nuestros dirigentes lo descubren ahora!, como decíamos, lastima. No deja de ser un flagrante caso de miopía histórica, geográfica y territorial. En términos pedagógicos estaríamos hablando de un suspenso integral en este sentido.
Por otro lado, desde hace meses asistimos a una lucha, una guerra de cifras sobre las posibilidades que este proyecto de Logis-Cim Penedès, podría suponer en puestos de trabajo.
En menos de un mes se ha pasado de 5.000 puestos de trabajo a 9.000, y todos estos puestos no dejan de ser hipotéticos, aun no hay nada definido, el proyecto no deja de ser eso, una proyección, no una realidad. Cuando se toma la virtualidad como realidad, empezamos ha entrar en un campo muy peligroso, el campo de la magia.
¿El problema de nuestra comarca es un problema de cantidad (de puestos de trabajo) o de calidad (de puestos de trabajo)?
Esta claro, que una inversión de la naturaleza del proyecto del Logis-Cim Penedès podría provocar puestos de trabajo, de categoría medio-baja, la mayoría de ellos, pero ¿a que precio?
Para más despropósito, hablan de la intermodalidad de transporte, como si esta fuera una realidad integrada en la naturaleza de la economía logística de nuestro país. Párense, simplemente a observar las estadísticas sobre el transporte sobre ferrocarril, quedarán parados.
¿No tenemos corredor del Mediterráneo, y se quiere construir un centro logístico intermodal? Suena más a catedrales en el desierto que a una realidad posible.
Estamos en tiempos de pre-campaña electoral, y en los discursos todo vale. Pero hay que ser conscientes de la realidad, la terrible realidad que esta viviendo esta comarca del Baix Penedès, con unos índices de paro estratosféricos, una situación, si más no previsible, pero ya hemos observado que la previsión no es un “atout”, que dirían los franceses, inherente a esta clase política que nos representa.
¿Reflexionamos?
nova web
Benvinguts-Bienvenidos
Aquest és un blog que neix amb la intenció de difondre informació, més aviat contra-informació, sobre la incompetència de l'equip de govern, que ens costa molts diners, i molts disgustos. Esperant un 2011 amb il.lusió i esperança!!!el canvi d'aires és possible, una nova ètica, "ments netes".
Divulgar
Us demanaria de re-enviar als vostres contactes la direcció d'aquest blog, per tal de divulgar la nostra informació al màxim de cunitencs i cunitenques possible. Gràcies.
jueves, 28 de octubre de 2010
sábado, 23 de octubre de 2010
Baix Penedès, ciutadans de segona
Darrerament la desigualtats territorials es manifesten més que mai. La crisi econòmica ha redimensionat, no només a molts de nosaltres, però sobretot ha redimensionat la concepció que es té, que tenim dels territoris en què vivim.
A tot això, inevitablement, cal afegir les competències i qualitats professionals dels nostres gestors territorials, els funcionaris que decideixen perquè, on, quan i com ha de ser el nostre territori, en última instància, el que els americans anomenen territorial managering.
No cal anar molt lluny, a la nostra mateixa província, es poden observar diverses d'aquestes desigualtats per a alguns socials i per a altres territorials, en resum de totes dues dimensions, doncs, sense societat el territori no deixa de ser espai geomètric.
Heus aquí un exemple, viscut per molts ciutadans de la comarca del Baix Penedès.
Després d'uns mesos, en els que amb més pena que glòria es van aprovar les noves lleis territorials de Catalunya, la situació, el imbroglio, la confusió, reina a plaer. Fins que no es Demostri el contrari, i fins que el mapa provincial no canviï del tot, els municipis que conformen la comarca del Baix Penedès depenen o formen part de la província de Tarragona, igual que els municipis de la resta de comarques que formen part d'aquesta demarcació, ni més ni menys.
Aquest fet, merament administratiu per a alguns, sentimental i identitari per a altres, fa que si un ciutadà del Baix Penedès ha d'anar a realitzar una gestió a la capital de província, i cregui oportú circular per l'autopista AP-7, li costarà, només de peatges, 8,20 € anada i tornada. No vull parlar de trens (cap tren directe entre els municipis d'aquesta comarca i Tarragona).
Els ciutadans que viuen a la resta de municipis provincials per on circula aquesta autopista, tenen accés gratuït per dirigir-se a la capital de província, si senyors lectors, gratuïta, ni més ni menys.
És més, en aquest nou mapa de vegueries amb les que el govern tripartit, ha dividit, redividit, el territori de Catalunya, segons les seves sensibilitats, les dels polítics, no les sensibilitats del país, ha situat la comarca del Baix Penedès, molt malgrat les seves habitants, que havien demanat pertànyer a una Vegueria pròpia, la del Penedès, a la Vegueria del Camp de Tarragona, de la qual Tarragona és si no capital, per no enfadar al públic reusenca, almenys ciutat matriu d'aquesta vegueria.
Aquest fet duplica la injustícia que suporten els ciutadans del Baix Penedès, ja que continuarem obligats a dirigir-nos a Tarragona, pagant sacrosanta, quan molts dels nostres col legues de vegueria no ho faran.
A qui hem de demanar responsabilitats per aquesta discriminació de la gent del Baix Penedès, tractats com a ciutadans de segona, per les autoritats provincials i les de la Generalitat?
¿Al Consell Comarcal del Baix Penedès? Per no defensar els interessos dels habitants de la seva comarca, suportant un greuge que dura anys.
¿A Delegat de la Generalitat per a les comarques del Camp de Tarragona? No només per no defensar a part dels ciutadans als quals es deu professionalment, ja que cobra dels nostres impostos.
Aquí queda una denúncia d'un desgreuge territorial, a qui ningú vol donar resposta, i de la qual ningú vol assumir responsabilitats.
Reflexionem?
A tot això, inevitablement, cal afegir les competències i qualitats professionals dels nostres gestors territorials, els funcionaris que decideixen perquè, on, quan i com ha de ser el nostre territori, en última instància, el que els americans anomenen territorial managering.
No cal anar molt lluny, a la nostra mateixa província, es poden observar diverses d'aquestes desigualtats per a alguns socials i per a altres territorials, en resum de totes dues dimensions, doncs, sense societat el territori no deixa de ser espai geomètric.
Heus aquí un exemple, viscut per molts ciutadans de la comarca del Baix Penedès.
Després d'uns mesos, en els que amb més pena que glòria es van aprovar les noves lleis territorials de Catalunya, la situació, el imbroglio, la confusió, reina a plaer. Fins que no es Demostri el contrari, i fins que el mapa provincial no canviï del tot, els municipis que conformen la comarca del Baix Penedès depenen o formen part de la província de Tarragona, igual que els municipis de la resta de comarques que formen part d'aquesta demarcació, ni més ni menys.
Aquest fet, merament administratiu per a alguns, sentimental i identitari per a altres, fa que si un ciutadà del Baix Penedès ha d'anar a realitzar una gestió a la capital de província, i cregui oportú circular per l'autopista AP-7, li costarà, només de peatges, 8,20 € anada i tornada. No vull parlar de trens (cap tren directe entre els municipis d'aquesta comarca i Tarragona).
Els ciutadans que viuen a la resta de municipis provincials per on circula aquesta autopista, tenen accés gratuït per dirigir-se a la capital de província, si senyors lectors, gratuïta, ni més ni menys.
És més, en aquest nou mapa de vegueries amb les que el govern tripartit, ha dividit, redividit, el territori de Catalunya, segons les seves sensibilitats, les dels polítics, no les sensibilitats del país, ha situat la comarca del Baix Penedès, molt malgrat les seves habitants, que havien demanat pertànyer a una Vegueria pròpia, la del Penedès, a la Vegueria del Camp de Tarragona, de la qual Tarragona és si no capital, per no enfadar al públic reusenca, almenys ciutat matriu d'aquesta vegueria.
Aquest fet duplica la injustícia que suporten els ciutadans del Baix Penedès, ja que continuarem obligats a dirigir-nos a Tarragona, pagant sacrosanta, quan molts dels nostres col legues de vegueria no ho faran.
A qui hem de demanar responsabilitats per aquesta discriminació de la gent del Baix Penedès, tractats com a ciutadans de segona, per les autoritats provincials i les de la Generalitat?
¿Al Consell Comarcal del Baix Penedès? Per no defensar els interessos dels habitants de la seva comarca, suportant un greuge que dura anys.
¿A Delegat de la Generalitat per a les comarques del Camp de Tarragona? No només per no defensar a part dels ciutadans als quals es deu professionalment, ja que cobra dels nostres impostos.
Aquí queda una denúncia d'un desgreuge territorial, a qui ningú vol donar resposta, i de la qual ningú vol assumir responsabilitats.
Reflexionem?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)